El càncer de mama és el càncer més freqüent en les dones, i la seva incidència o probabilitat d'aparició augmenta amb l'edat. A Catalunya, cada any es diagnostiquen 3.400 dones de 50 anys o més amb càncer de mama.

El programa de detecció precoç (o cribratge) del càncer de mama amb mamografia permet detectar la malaltia en una etapa molt inicial, quan encara no es nota ni produeix molèsties, i quan la possibilitat de curació és més alta. El cribratge del càncer de mama ha demostrat reduir la mortalitat per aquesta malaltia. Tot i això, també presenta algunes limitacions. 

Beneficis de la detecció precoç

El programa de cribratge permet diagnosticar el càncer en una fase inicial, permetent fer tractaments menys agressius i amb menys efectes secundaris.

També ha demostrat que redueix la mortalitat per aquesta malaltia. Es calcula que per cada 1.000 dones que es fan mamografies regularment cada 2 anys des dels 50 fins als 69 anys, s’eviten 5 morts per càncer de mama.

Limitacions de la detecció precoç

De vegades, en la mamografia es detecta alguna alteració que obliga a realitzar més proves diagnòstiques. Moltes vegades, aquestes proves addicionals descarten que es tracti d’un càncer (són els casos anomenats falsos positius). Aquestes “falses alarmes” poden generar preocupació fins que no es té el resultat definitiu.

La mamografia, com qualsevol prova mèdica, no és perfecte i existeix la possibilitat que no es detecti un càncer que realment hi és. Per això, si noteu qualsevol alteració als pits (dolor, bony, secreció) , cal que consulteu sempre al vostre metge/essa encara que us feu mamografies regularment.

De vegades, el cribratge detecta alguns càncers que mai haurien arribat a posar en perill la vida de la dona. Això és així perquè alguns càncers creixen tan lentament que no arriben a causar cap problema. Malauradament, actualment no és possible saber quins càncers progressaran i quins no. Per tant, cal tractar tots els càncers que es detecten, comportant que es realitzin tractaments que no haurien estat necessaris. Això és el que es coneix com a sobrediagnòstic i sobretractament.